BETLEM
Poema de Nadal per
a cor infantil, cor mixt i orquestra de cambra
El poema Betlem de
Juan Gutiérrez Gili, més enllà de la seva imatge poètica i la seva bella
sonoritat castellana, aporta un punt de vista molt particular del Naixement de
Jesús, vàlid per als creients però que també permet una lectura laica. No és un
poema superficial ni festiu. Transmet
una alegria continguda, gairebé un sentiment de tristesa. Un punt
central és l’angoixa de la Mare en la visió del futur que li espera al seu
Fill. Es pot llegir com un símbol de la maternitat, que contraposa la
necessitat del fet biològic i la incertitud de les conseqüències.
Des del punt de
vista estructural, he tractat el poema respectant les tres parts amb números
independents però relacionats estilísticament entre si. El cor mixt canta les
parts narratives, més descriptives, reflexives i afectives, mentre que el cor
infantil intervé amb els versos més joiosos, similars a les nadales
tradicionals. L’obra està escrita en una
tonalitat clara, amb polifonia dissonant, i amb melodies i ritmes basats en la
música del renaixement i del barroc ibèric, cosa que té relació amb la
inspiració del poeta Gutiérrez Gili en Lope de Vega, del qual uns versos
acompanyen el seu poema.
En síntesi, el primer
poema descriu l’espai físic del naixement i ens presenta la primera angoixa de
la Verge: “¡Qué Vía-Crucis la Madre descubre!”. És en aquest moment on es troba
el punt àlgid amb el trencament de l’estructura musical estròfica, respectada
fins ara, i l’aparició de la frase més aguda que, a més, es contraposa
dinàmicament i expressivament amb la següent frase.
En el segon poema
la descripció cedeix el pas a un sentiment més interior. La música també es
presenta en forma estròfica, que es trenca quan diu: “Pero viendo un lejano
camino de dolores, la Virgen se esforzaba por no echarse a llorar”, moment que
el cor mixt canta a capella en un estil polifònic imitatiu. Els nens
transformen les llàgrimes en una alegre cançó.
El tercer poema té
un sentit nadalenc més tradicional, amb una imatge poètica de pau i esperança.
Musicalment l’he tractat amb estofes iguals, amb una mínima variació
instrumental. Els dos cors tanquen junts l’obra amb una coda majestuosa i una
acord de mi major.
